viernes, 30 de marzo de 2007

Infidelitats vistes per la part femenina 6

La segona vegada va ser encara més esparpèntica. Em va trucar per dir-me que necessitava parlar urgentment amb mi. Vem tornar a quedar un vespre. No en recordo ni el dia ni l’hora.Mentre érem al cotxe vem estar parlant de possibles candidats a la nova direcció. Jo li vaig proposar l’Arnau. Es va dirigir directament al Campanile. Merda. No vem ni sopar. Ens vem presentar a la recepció. Ell ja donava per fet que anavem a follar i jo vaig callar i vaig jurar que seria l’última vegada . Ho vaig complir. Vaig tornar a donar el DNI. Ell va pagar. Un cop a l’habitació, la 315, vem entrar. Li vaig dir que ja coneixia l’hotel perquè en Pere m’hi va portar un dia de sorpresa. Es va estranyar. No li vaig donar cap explicació. No recordo ni la roba que portava. Necessitava anar al lavabo, i quan vaig sortir vaig veure que mirava futbol a la televisió. Estava despullat damunt del llit. Em vaig despullar, mentre em transformava i tornava a interpretar el paper de puteta. Després de donar-li el preservatiu li vaig dir : Folla’m...Folla’m. Es va tornar a col.locar a sobre meu i ho va fer.Em va llepar els pits i després es va escórrer com qui va a pixar. Al menys jo ho vaig viure així. Aquest cop no em va venir, però no tenia ganes d’allargar-ho i vaig fingir millor que mai... Ah...Ah... segueix, així...folla’m...molt bé...ja em bé...sí....ah...!!! I ja està. Vem continuar parlant de feina, de la Cap de Departament que el tenia amargat perquè li feia complots , d’en Miquel que es vol treure de sobre però que políticament és incorrecte, i després em vaig tornar a dutxar. Ell no ho va fer. Déu, que bruta que em sentia. Un cop ens vem haver vestit. Vem sortir de l’habitació. Tot just hi vem estar una hora amb prou feines. Una feina curta i mal pagada. Aquest cop no li feien tan mala olor els peus. Un cop el cotxe els trajecte va ser més difícil perquè jo no tenia ganes de parlar i li vaig dir que no em trobava massa bé perquè tenia molt de mal de cap... Va continuar amb el seu discurs de que jo podia arribar molt lluny... Però si per arribar molt lluny haig de follar amb ell prefereixo quedar-me a mig camí, o més ben dit al començament........

No sé perquè, ni tampoc sé com, ni quan va començar però t’haig de dir que et vas casar amb una puta, que a més no té ni idea de follar amb qui realment interessa. Amb una puta que dona fiança als seus clients. Vull que sàpigues que d’aquestes dues històries no et puc ni donar massa detalls perquè la meva ment no els vol ni recordar. Crec que poques putes poden donar detall dels seus “treball”, perquè la seva ment no és en el llit en el que estan follant. Ara ja hi sé i ho puc afirmar. HO SENTO, però va passar. Hi ha feines que no val ni la pena que siguin pagades, i aquesta en va ser una d’elles.

No hay comentarios: