Infidelitats vistes per la part femenina 4

(3 de juny)


El dia es presentava força durillo... Jo aniria de cul tot el sant dia per culpa del concert de final de curs i a més la nena arribava aquella tarda de colònies i tenia uns ganes bojes d’abraçar-la. De fet també tenia moltes ganes d’anar al concert i que finalment s’acabés tot el follón que ens havia ofegat durant un mes. Tot el matí vaig estar amb en Sergi per acabar d’organitzar el dia i per si fós poca cosa aquell mateix migdia em venien a portar l’armari nou de l’habitació... massa coses per un sol dia.

El matí va passar força ràpid. Però amb en Sergi vàrem estar a la Biblioteca un parell d’hores per acabar de quadrar el Timing de les actuacions i els pressupostos de l’activitat. Tot va ser molt excitant perquè ja a la biblioteca ens varem fer molts petons i abraçades, i ens va costar bastant concentrar-nos. Estava realment encaterinada amb en Sergi, perquè la seva veu penetrant em feia recórrer tot el meu cos. Perquè mentre les seves mans recorríen la meva cintura em sentia electrocutada per una nova història d’adolescent que feia massa temps que no sentia. Perquè els seus petons m’embriagaven...perquè m’agradava massa.

Vem estar parlant de les nenes. Les havia vist un parell de vegades. I en recordo un frase cèl.lebre d’aquell dia.

- Ja saps que a mi els nens no m’agraden, però no em faria res tenir unes filles com les teves. Són guapíssimes, Tant com la seva mare.
- Gràcies, carinyo. Aquest és un d’els millors piropos que em podies dir.

M’agradava quan em tocava el cul d’esquitllentes sense que ningú s’adonés. M’agradava quan sonava el telèfon i veia que sortia el seu nom a la pantalla. Em sentia estimada, necessitada...

Sonava el telèfon i :

- Hola Carinyo, sóc jo, truco per dir-te que necessito sentir la teva veu per saber que estic viu. Ets com una droga ....
Al migdia vaig anar a casa per dutxar-me i els montadors de l’armari ja qüasi estaven acabant. Hi havia la meva sogra. I la Laura estava amb els meus pares. O sigui que només m’havia de preocupar de mi, d’estar guapa , d’estar radiant, perquè aquella nit, volia ser el centre d’atenció de tots. Volia que al sopar tothom pensés que estava guapa. De fet ja feia dies que en Manel havia tornat a entrar en acció i els meus sentiments eren una barreja tota estranya, perquè entre ell i jo hi havia molt bon rotllo, perquè és un tio genial, que fa riure, que és intel.ligent, però té un greu problema: És un músic avessat a la beguda. Qüasi una imatge típica de novel.la negre, o de cançó de Víctor Manuel. Però en el sexe és un cero a l’esquerre. Però és dolç. Potser sí que tenia ganes de tornar a sentir els seus petons, les seves abraçades d’home sol.litari, però la cosa ja estava prou complicada.
Em vaig vestir força normal, però interessant. Pantaló negre estret, Top negre i jersei calat per sobre, Portava les tanga negre i no duia sostens perquè el Top era dels que tenien caçoletes i ja em subjectaven prou bé.
Després d’anar a buscar les nenes i anar a casa , vaig marxar amb el cotxe cap al Conservatori que ja estava tancat. Vaig aparcar davant del centre i vaig anar caminant fins al teatre. A l’entrar ja havia començat. Vaig esperar i entre actuació i actuació vaig entrar a ocupar al meu seient. Just la propera actuació era la d’en Sergi. Va sortir imponent amb el seu grup de saxos. Els va presentar. Anava tot de negre. Ell era el director i donava l’esquena al públic. Van tocar un parell de peces modernes i van triunfar. En Manel i en Vicenç van estar tot el concert dient-me coses: Estàs molt guapa, com estan les nenes, Vindràs a fer una copa després del sopar.... A la mitja part vem sortir fora. Per sort la mitja part va ser prou llarga per prendre una aigua ben fresca, perquè feia calor, però en cap moment em vaig treure el jersei blanc, per no provocar; ni al sopar perquè hi havia l’aire acondicionat i feia fresca. Vaig estar parlant amb la María i amb en Manel i en Vicenç que em demanaven que no marxés el proper any.

- Serà molt aborrit no tenir-te al Conservatori. No tindrà cap al.licient venir a treballar.- Va dir en Manel . En Vicenç ho va corroborar dient.
- Cada vegada que porten algú realment interessant l’espanten.

Després va venir la Laura Peret que era la representant oficial d’el Regidor de Cultura, que gràcies a Déu no va venir. Em va preguntar per les nenes i per en Pere. Li vaig dir que estava a casa fent de cangur i em va donar records. Em cau realment malament aquesta gata maula. Però em sembla que jo tampoc li caic massa bé i el concepte que en tinc d’ella deu ser el mateix que en té ella de mi ( Posaria la mà al foc i no em cremaria).
Varem tornar a seure, i la veu d’en Sergi que estava de presentador de cada actuació ressonava de darrera de la cortina i em matrellejava el cap.
Quan es va acabar el concert no vaig veure en Sergi per enlloc. De fet tampoc el buscava, però no l’havia vist en tota la tarda. Varem sortir direcció al restaurant amb la Montse Gomis, la Mercè Molins , en Joan Sarau, en Manel i en Vicenç. Em va sorprendre que vingués en Vicenç, perquè no venia a cap sopar del Conservatori. Quan li vaig preguntar, em va dir que li quedaven poques oportunitats per sopar amb mi. No vaig saber que dir-li. Només vaig somriure maliciosament. Déu, quin merder, tres homes disposats i una sola dona. Era una victòria absoluta. No sé que tinc però últimament em trobo guapa, interessant... El que tota dona desitja és sentir-se adorada i jo ho estava aconseguint.

Quan vem arribar al Restaurant hi havia una taula enorme i uns quant que ja s’havien assegut.
Vem passar-nos tot el sopar explicant acudits i en Manel, em parlava de vins, músics, i feina, però ens ho vem passar bé. A mig sopar em va demanar si un dia podia anar a casa seva per fer el sopar de final de curs amb els alumnes. Jo vaig acceptar. Durant el sopar no ens vem dir res amb en Sergi. Tampoc hi va haver l’ocasió, però cada vegada que el mirava notava els seus ulls clavats en mi. Veia la seva mirada gelosa. En Sergi no pot soportar a en Manel perquè diu que sempre que està al Conservatori està al meu costat. Però tampoc pot suportar a en Vicenç pel mateix tema.

Quan es va acabar el sopar, vem sortir a fora i uns quant vem decidir anar a prendre una copa a la coctelería. Vem anar en Manel, En Sergi, en Marí Castells, en Joan Martinez, la Montse Mateu i Jo. A la coctelería en Sergi ja va asseure’s al meu costat. Abans d’arribar en Manel va dir.

- Lidia si us plau no marxis del Conservatori.- Es va acostar a mi i em va posar la mà al coll, com per agafar-me’l. Jo em vaig apartar en seguida, però una esgarrifança havia recorregut el meu cos. Tots van demanar-me el mateix menys en Sergi que va restar callat, odiant a en Manel.
- Ja n’he tingut prou Manel. M’han pres massa el pèl, i això que m’ho van dir. Però jo als amics no els oblido. Deixo la feina i gràcies a Déu a alguns dels integrants del Conservatori, Però als amics, no els deixo mai. M’han de deixar ells.

Va quedar bé.

A la coctelería ja va ser una mica pal perquè entre tots es van posar a parlar de feina i música. Jo els hi vaig cridar l’atenció dient-lis que de música en parlàvem tot el sant dia, que ho deixessin córrer. Em van fer cas uns segons, però la deformació professional, els va fer tornar a parlar de feina. Quan vem acabar haviem d’anar a buscar els cotxes. En Manel, En Sergi i Jo teniem el cotxe al Conservatori ( Recordo que al migdia jo havia dit que aparcar al teatre era impossible i que el millor era aparcar al Conservatori i anar a peu al concert. Però en Manel havia de portar la Montse a casa seva , que viu a Barcelona i no té cotxe. Em sembla que no li va fer gaire gràcia. Un cop en Manel i la Montse van marxar, en Sergi em va agafar i em va fer un petó espectacular al mig del carrer.

- Porto tota la tarda desitjant abraçar-te. Ja no ho soportava més. Et necessito. Vull fer-te l’amor. No soporto veure’t envoltada de borinots. T’estimo, Lidia, T’estimo molt més del que he estimat mai a ningú....

No el vaig deixar continuar parlant, deurien ser la una i mitja de la matinada, i tenia ganes de fer-li l’amor. De deixar-lo meravellat, De fer-lo sentir plenament feliç. Em va agafar pel coll i em va portar al Conservatori. Tenia les claus i va obrir. Vem entrar al despatx d’administració sense obrir les llums i deixant totes les portes de fora tancades per no despertar sospites. La llum que entrava del carrer en permetia veure’ns en la penombra, i era molt més excitant que estar amb les llums obertes. Allà sobre la taula d’administració ens vem estirar jo a sota i ell a sobre , sense treure’ns la roba ens vem estar petonejant intensament una llarga estona. Sap com preparar a una dona. Molts petons suaus, molt suaus, tendres, humits, constants t’estimo i et necessito a cau d’orella i suaus recorreguts pels braços i coll amb les seves grans i fortes mans. Em vaig començar a descordar els pantalons tenia ganes que em follés allà mateix. Ja no podia més. Em vaig treure el jersei blanc i els pantalons. Vaig quedar-me amb el tanga negre i el top.

- Hòstia. Déu meu, que bona que estàs....
- Ja ho sé , però ara folla’m carinyo. Necessito sentir-te dintre meu. Et necessito només per mi.
- Podria fer una bogeria per tu Lidia.

M’agradava sentir com deia el meu nom. El diu des de dintre de l’estòmac i ressona per tot el meu cap. Poques persones han dit el meu nom tan plenament carregat de sentiment. Estava enamorat de mi. Ho sabia i hi jugava.

Es va descordar els pantalons i la camisa negre, És tan pelut. És estrany perquè mai m’han agradat els homes peluts, però amb en Toni era diferent , el seu pèl m’excitava molt.
Em va costar trobar el preservatiu del bolso perquè era fosc, però finalment ho vaig aconsguir. Mentre ell el destapava, jo vaig baixar pel seu cos fins a posar la seva polla dins la meva boca. Va suspirar profundament. Li agradava. L’estava fent tornar boig. Va parar de destapar-lo i es va deixar anar. Li vaig fer una mamada com segurament no li havia fet mai ningú, i el fet de saber-ho em feia disfrutar.

- Si segueixes així em correré...
- No carinyo, encara no que vull que em facis feliç..

I vaig continuar. Feia esforços per no corre’s dintre meu. Quan ja no va poder més em va apartar i es va posar d’una revolada el preservatiu. Em va treure les calces i em va descordar el top, tot i que ja poratva el pits a fora, i allà , jo estirada a la taula i ell dret davant meu em va follar. Als pocs segons es va escorre i pocs segons després ho caig fer jo. Varem seguir abraçats una estona. Després ens vem aixecar i ell es va treure del seu capullo el preservatiu i es va pujar els calçotets i els pantalons . Jo em vaig posar el tanga i m’en vaig anar cap a l’escala. Em va seguir. A l’escala dreta sobre el tercer o quart esglaó, li vaig presentar el meu cul, mentre ell estava d’empeus al primer graó. Em va petonejar les galtes del cul i em va abraçar des del darrera. Le meves mans estaven arrepanjades a les baranes i em sentia com una Star del Porno. L’estava posant a cent. Després em vaig girar i li vaig fer un petó immens. Es va separar i va entrar a secretaria. Va agafar un altre preservatiu del calaix on jo els guardava ( ell ja ho sabia perquè li havia dit) i s’el va tornar a posar i em va tornar a follar a l’escala. Va intentar fer-m’ho pel cul, però li vaig dir que no perquè em feia molt de mal, i no hi va tornar a insistir. Mentre m’empalmava pel darrera, em tocava el clítoris amb la mà. Jo tenia les mans a les baranes com abans. Em vaig tornar a escórrer un parell de vegades. Després ho va tornar a fer ell. Quan vem acabar ens vem asseure a l’escala i vem restar abraçats una estona sense parlar. Finalment vem decidir que haviem de marxar. Ens vem vestir , vem tancar les portes i abans de traspassar les portes i tancar-les amb clau ens vem fer un petó de despedida. Un dels nostres petons.
Quan vem sortir al carrer, em va donar la mà i em va companyar al cotxe.

- Vigila amb el cotxe. T’estimo molt Lidia..- Em va dir.
- Jo també.- No recordo haver-li dit massa vegades que l’estimava , però si que l’estimava. Com un amic, com un amant, com el meu amant.

Es va esperar a que engegués el cotxe i marxés, Tot un detall de galant, vaig pensar. I aquesta va ser la nostra última història plenament sexual. Després hi hagueren petons i algunes barçades furtives, robades a petits instants de soledat. L’ültim petó va ser abans d’un examen de la Universitat. Em va trucar per saber si estava estudiant i si tenia temps de fer un cafè. Em va venir a veure a Empresarials. Van ser just tres quarts d’hora. Un últim petó i una arrambada dins el seu cotxe. Recordo haver-li posat la mà als collons i trobar-los durs com una roca. Això va ser just mitja hora abans que vingués en Pere i descobrís tot el merder.