Hola;
Semblava impossible però resulta que el blog encara es operatiu!
Després de tants anys encara podrem recuperar el fil com si res hagués passat.
I han passat tantes coses!
Avui no m'extendré. Però us tinc preparades moltes aventures viscudes els darrers anys.
Seducció, aventura, sexe, vici, emoció i bon humor.
Us tindré al día!
Ho prometo!
Fins aviat!
Robin.
jueves, 3 de noviembre de 2011
jueves, 21 de junio de 2007
Vacances
Arriben les vacances!
Em moro de ganes de perdre de vista feina i, sobretot, molta de la gent relacionada amb la feina.
Però també es veritat que em fot que arribi l'estiu perquè no soporto la calor.
Vaig abombat tot el dia i, malgrat que la poca roba que porta el personal femení fa que el coco acceleri les seves fantasies, també es veritat que el cos no acompanya per a dur-les a terme.
I no hi ha res pitjor que tenir un desitg, tenir la persona o persones per a realitzar-lo i que el cos, victima de la calor, la suor i la sensació enganxosa a l'esquena t'ho faci repensar!
Em moro de ganes de perdre de vista feina i, sobretot, molta de la gent relacionada amb la feina.
Però també es veritat que em fot que arribi l'estiu perquè no soporto la calor.
Vaig abombat tot el dia i, malgrat que la poca roba que porta el personal femení fa que el coco acceleri les seves fantasies, també es veritat que el cos no acompanya per a dur-les a terme.
I no hi ha res pitjor que tenir un desitg, tenir la persona o persones per a realitzar-lo i que el cos, victima de la calor, la suor i la sensació enganxosa a l'esquena t'ho faci repensar!
viernes, 30 de marzo de 2007
Infidelitats vistes per la part femenina 6
La segona vegada va ser encara més esparpèntica. Em va trucar per dir-me que necessitava parlar urgentment amb mi. Vem tornar a quedar un vespre. No en recordo ni el dia ni l’hora.Mentre érem al cotxe vem estar parlant de possibles candidats a la nova direcció. Jo li vaig proposar l’Arnau. Es va dirigir directament al Campanile. Merda. No vem ni sopar. Ens vem presentar a la recepció. Ell ja donava per fet que anavem a follar i jo vaig callar i vaig jurar que seria l’última vegada . Ho vaig complir. Vaig tornar a donar el DNI. Ell va pagar. Un cop a l’habitació, la 315, vem entrar. Li vaig dir que ja coneixia l’hotel perquè en Pere m’hi va portar un dia de sorpresa. Es va estranyar. No li vaig donar cap explicació. No recordo ni la roba que portava. Necessitava anar al lavabo, i quan vaig sortir vaig veure que mirava futbol a la televisió. Estava despullat damunt del llit. Em vaig despullar, mentre em transformava i tornava a interpretar el paper de puteta. Després de donar-li el preservatiu li vaig dir : Folla’m...Folla’m. Es va tornar a col.locar a sobre meu i ho va fer.Em va llepar els pits i després es va escórrer com qui va a pixar. Al menys jo ho vaig viure així. Aquest cop no em va venir, però no tenia ganes d’allargar-ho i vaig fingir millor que mai... Ah...Ah... segueix, així...folla’m...molt bé...ja em bé...sí....ah...!!! I ja està. Vem continuar parlant de feina, de la Cap de Departament que el tenia amargat perquè li feia complots , d’en Miquel que es vol treure de sobre però que políticament és incorrecte, i després em vaig tornar a dutxar. Ell no ho va fer. Déu, que bruta que em sentia. Un cop ens vem haver vestit. Vem sortir de l’habitació. Tot just hi vem estar una hora amb prou feines. Una feina curta i mal pagada. Aquest cop no li feien tan mala olor els peus. Un cop el cotxe els trajecte va ser més difícil perquè jo no tenia ganes de parlar i li vaig dir que no em trobava massa bé perquè tenia molt de mal de cap... Va continuar amb el seu discurs de que jo podia arribar molt lluny... Però si per arribar molt lluny haig de follar amb ell prefereixo quedar-me a mig camí, o més ben dit al començament........
No sé perquè, ni tampoc sé com, ni quan va començar però t’haig de dir que et vas casar amb una puta, que a més no té ni idea de follar amb qui realment interessa. Amb una puta que dona fiança als seus clients. Vull que sàpigues que d’aquestes dues històries no et puc ni donar massa detalls perquè la meva ment no els vol ni recordar. Crec que poques putes poden donar detall dels seus “treball”, perquè la seva ment no és en el llit en el que estan follant. Ara ja hi sé i ho puc afirmar. HO SENTO, però va passar. Hi ha feines que no val ni la pena que siguin pagades, i aquesta en va ser una d’elles.
No sé perquè, ni tampoc sé com, ni quan va començar però t’haig de dir que et vas casar amb una puta, que a més no té ni idea de follar amb qui realment interessa. Amb una puta que dona fiança als seus clients. Vull que sàpigues que d’aquestes dues històries no et puc ni donar massa detalls perquè la meva ment no els vol ni recordar. Crec que poques putes poden donar detall dels seus “treball”, perquè la seva ment no és en el llit en el que estan follant. Ara ja hi sé i ho puc afirmar. HO SENTO, però va passar. Hi ha feines que no val ni la pena que siguin pagades, i aquesta en va ser una d’elles.
Infidelitats vistes per la part femenina 5
(D’aquesta història prefereixo no recordar-ne gaire coses. Sencillament vaig ser una puta més i ho sabia )
L’Albert m’havia trucat un divendres perquè necessitava parlar amb mi de feina. De la nova direcció del Conservatori . Volia la meva opinió. La opinió d’algú de dintre. Em va esperar a la plaça Espanya amb el seu 4x4, i vem anar a sopar a l’Area de Bellaterra ( em sembla que és diu l’Àrea de Bellaterra). Vaig menjar una amanida i em sembla recordar que carn a la brasa i vem veure vi. No recordo quina roba portava però si que portava el tanga negre i els sosten a joc. Durant el sopar em va dir que volia que jo fos l’administradora. Que controlés el joc que es portaven i com aniria tot. Em va dir que junts podiem fer molta feina i que jo podia arribar lluny. Jo incrédula de mi m’ho vaig creure.
Després vem anar a fer una copa en un saló que hi havia, al restaurant-hotel. El sofà era verd, un verd botella. En un moment determinat em va posar la mà a la cuixa i jo no li vaig treure. Després es va acostar una mica més i em va fer un petó a la boca. La barba picava. Em va dir que tenia ganes de fer-me l’amor. Recordo que jo no en tenia gaire ganes, però després de tot el què havia passat no podia dir que no. Havia permés que em fés un petó , Havia permés sentir l’escalfor de la seva mà a la meva cuixa.... Ens vem acostar al mostrador i vem demanar una habitació. Vaig entregar el meu DNI. Em va donar les gràcies pel detall. Ell va pagar 9.500 pessetes de la época. Un cop a l’habitació, després de tancar la porta, vaig veure que hi havia dos llits, Eren passat de moda. Recordo que tenia moltes ganes d’acabar i sabia que no seria difícil perquè recordava que era precoç. Mentre parlàvem de cotilleig de la Regidoria, em vaig anar despullant. Ell també ho va fer. Sense fer-nos més petons. Quan només portava el tanga i els sostens , i ell estava qüasi nu. Vaig veure una imatge decadent, un home panxut, amb poc pèl, uns calçotets slips passats de moda i que li donaven una imatge ridícula. Per soportar-ho em vaig imaginar en el paper d’una prostituta Amb l’al.licient no econòmic en diner en metàl.lic sinó en una bona feina, reconeguda i amb més peles. Es va asseure al llit i jo em vaig posar davant seu. Amb les seves mans em va apretar el cul. Feia massa força, però no em vaig queixar. Li vaig donar el preservatiu que poca abans havia tret del meu bolso i mentre ell s’el posava jo li anava fent petons al coll. Recordo que els peus li feien pudor. Quan ja s’el va haver posat el vaig fer estirar al llit d’un cop i em vaig colocar a sobre seu i m’el faig follar. La té molt petita i no podia moure’m massa perquè sinó sortia del meu cony. Aquest cop va trigar una mica més i no li venia. Li deu agradar dominar a ell perquè em va fer estirar i es va colocar a sobre meu. Recordo que no podia respirar massa bé, però ell s’anava movent sense parar i inexplicablement em va venir l’orgasme qüasi bé quan li va venir a ell. No va ser un orgasme espectacular, però si que al menys em va venir. Quan vem haver acabat es va treure el preservatiu, i es va estirar al meu costat. Vem parlar de la seva dona i em va dir que la seva dona no sabia res, però que ja estava acostumada a les seves anades i vingudes. Jo li vaig dir que en Pere tampoc sabia res i que ell ni tan sols sospitava que estava al llit amb el meu Jefe. Va haver-hi silenci. Poc després em vaig aixecar i vaig anar al lavabo a dutxar-me. Em sentia bruta i necessitava que l’aigua corrés pel meu cos. Després vem abandonar l’habitació. I em va deixar davant de casa. Durant el trajecte de tornada només vem parlar de feina. Ni un petó, ni una abraçada, ni un magreix. Menys mal. Em va deixar a la porta de casa i ens vem despedir amb dos sencills petons a les galtes.
Vaig ser una puta més.
L’Albert m’havia trucat un divendres perquè necessitava parlar amb mi de feina. De la nova direcció del Conservatori . Volia la meva opinió. La opinió d’algú de dintre. Em va esperar a la plaça Espanya amb el seu 4x4, i vem anar a sopar a l’Area de Bellaterra ( em sembla que és diu l’Àrea de Bellaterra). Vaig menjar una amanida i em sembla recordar que carn a la brasa i vem veure vi. No recordo quina roba portava però si que portava el tanga negre i els sosten a joc. Durant el sopar em va dir que volia que jo fos l’administradora. Que controlés el joc que es portaven i com aniria tot. Em va dir que junts podiem fer molta feina i que jo podia arribar lluny. Jo incrédula de mi m’ho vaig creure.
Després vem anar a fer una copa en un saló que hi havia, al restaurant-hotel. El sofà era verd, un verd botella. En un moment determinat em va posar la mà a la cuixa i jo no li vaig treure. Després es va acostar una mica més i em va fer un petó a la boca. La barba picava. Em va dir que tenia ganes de fer-me l’amor. Recordo que jo no en tenia gaire ganes, però després de tot el què havia passat no podia dir que no. Havia permés que em fés un petó , Havia permés sentir l’escalfor de la seva mà a la meva cuixa.... Ens vem acostar al mostrador i vem demanar una habitació. Vaig entregar el meu DNI. Em va donar les gràcies pel detall. Ell va pagar 9.500 pessetes de la época. Un cop a l’habitació, després de tancar la porta, vaig veure que hi havia dos llits, Eren passat de moda. Recordo que tenia moltes ganes d’acabar i sabia que no seria difícil perquè recordava que era precoç. Mentre parlàvem de cotilleig de la Regidoria, em vaig anar despullant. Ell també ho va fer. Sense fer-nos més petons. Quan només portava el tanga i els sostens , i ell estava qüasi nu. Vaig veure una imatge decadent, un home panxut, amb poc pèl, uns calçotets slips passats de moda i que li donaven una imatge ridícula. Per soportar-ho em vaig imaginar en el paper d’una prostituta Amb l’al.licient no econòmic en diner en metàl.lic sinó en una bona feina, reconeguda i amb més peles. Es va asseure al llit i jo em vaig posar davant seu. Amb les seves mans em va apretar el cul. Feia massa força, però no em vaig queixar. Li vaig donar el preservatiu que poca abans havia tret del meu bolso i mentre ell s’el posava jo li anava fent petons al coll. Recordo que els peus li feien pudor. Quan ja s’el va haver posat el vaig fer estirar al llit d’un cop i em vaig colocar a sobre seu i m’el faig follar. La té molt petita i no podia moure’m massa perquè sinó sortia del meu cony. Aquest cop va trigar una mica més i no li venia. Li deu agradar dominar a ell perquè em va fer estirar i es va colocar a sobre meu. Recordo que no podia respirar massa bé, però ell s’anava movent sense parar i inexplicablement em va venir l’orgasme qüasi bé quan li va venir a ell. No va ser un orgasme espectacular, però si que al menys em va venir. Quan vem haver acabat es va treure el preservatiu, i es va estirar al meu costat. Vem parlar de la seva dona i em va dir que la seva dona no sabia res, però que ja estava acostumada a les seves anades i vingudes. Jo li vaig dir que en Pere tampoc sabia res i que ell ni tan sols sospitava que estava al llit amb el meu Jefe. Va haver-hi silenci. Poc després em vaig aixecar i vaig anar al lavabo a dutxar-me. Em sentia bruta i necessitava que l’aigua corrés pel meu cos. Després vem abandonar l’habitació. I em va deixar davant de casa. Durant el trajecte de tornada només vem parlar de feina. Ni un petó, ni una abraçada, ni un magreix. Menys mal. Em va deixar a la porta de casa i ens vem despedir amb dos sencills petons a les galtes.
Vaig ser una puta més.
Infidelitats vistes per la part femenina 4
(3 de juny)
El dia es presentava força durillo... Jo aniria de cul tot el sant dia per culpa del concert de final de curs i a més la nena arribava aquella tarda de colònies i tenia uns ganes bojes d’abraçar-la. De fet també tenia moltes ganes d’anar al concert i que finalment s’acabés tot el follón que ens havia ofegat durant un mes. Tot el matí vaig estar amb en Sergi per acabar d’organitzar el dia i per si fós poca cosa aquell mateix migdia em venien a portar l’armari nou de l’habitació... massa coses per un sol dia.
El matí va passar força ràpid. Però amb en Sergi vàrem estar a la Biblioteca un parell d’hores per acabar de quadrar el Timing de les actuacions i els pressupostos de l’activitat. Tot va ser molt excitant perquè ja a la biblioteca ens varem fer molts petons i abraçades, i ens va costar bastant concentrar-nos. Estava realment encaterinada amb en Sergi, perquè la seva veu penetrant em feia recórrer tot el meu cos. Perquè mentre les seves mans recorríen la meva cintura em sentia electrocutada per una nova història d’adolescent que feia massa temps que no sentia. Perquè els seus petons m’embriagaven...perquè m’agradava massa.
Vem estar parlant de les nenes. Les havia vist un parell de vegades. I en recordo un frase cèl.lebre d’aquell dia.
- Ja saps que a mi els nens no m’agraden, però no em faria res tenir unes filles com les teves. Són guapíssimes, Tant com la seva mare.
- Gràcies, carinyo. Aquest és un d’els millors piropos que em podies dir.
M’agradava quan em tocava el cul d’esquitllentes sense que ningú s’adonés. M’agradava quan sonava el telèfon i veia que sortia el seu nom a la pantalla. Em sentia estimada, necessitada...
Sonava el telèfon i :
- Hola Carinyo, sóc jo, truco per dir-te que necessito sentir la teva veu per saber que estic viu. Ets com una droga ....
Al migdia vaig anar a casa per dutxar-me i els montadors de l’armari ja qüasi estaven acabant. Hi havia la meva sogra. I la Laura estava amb els meus pares. O sigui que només m’havia de preocupar de mi, d’estar guapa , d’estar radiant, perquè aquella nit, volia ser el centre d’atenció de tots. Volia que al sopar tothom pensés que estava guapa. De fet ja feia dies que en Manel havia tornat a entrar en acció i els meus sentiments eren una barreja tota estranya, perquè entre ell i jo hi havia molt bon rotllo, perquè és un tio genial, que fa riure, que és intel.ligent, però té un greu problema: És un músic avessat a la beguda. Qüasi una imatge típica de novel.la negre, o de cançó de Víctor Manuel. Però en el sexe és un cero a l’esquerre. Però és dolç. Potser sí que tenia ganes de tornar a sentir els seus petons, les seves abraçades d’home sol.litari, però la cosa ja estava prou complicada.
Em vaig vestir força normal, però interessant. Pantaló negre estret, Top negre i jersei calat per sobre, Portava les tanga negre i no duia sostens perquè el Top era dels que tenien caçoletes i ja em subjectaven prou bé.
Després d’anar a buscar les nenes i anar a casa , vaig marxar amb el cotxe cap al Conservatori que ja estava tancat. Vaig aparcar davant del centre i vaig anar caminant fins al teatre. A l’entrar ja havia començat. Vaig esperar i entre actuació i actuació vaig entrar a ocupar al meu seient. Just la propera actuació era la d’en Sergi. Va sortir imponent amb el seu grup de saxos. Els va presentar. Anava tot de negre. Ell era el director i donava l’esquena al públic. Van tocar un parell de peces modernes i van triunfar. En Manel i en Vicenç van estar tot el concert dient-me coses: Estàs molt guapa, com estan les nenes, Vindràs a fer una copa després del sopar.... A la mitja part vem sortir fora. Per sort la mitja part va ser prou llarga per prendre una aigua ben fresca, perquè feia calor, però en cap moment em vaig treure el jersei blanc, per no provocar; ni al sopar perquè hi havia l’aire acondicionat i feia fresca. Vaig estar parlant amb la María i amb en Manel i en Vicenç que em demanaven que no marxés el proper any.
- Serà molt aborrit no tenir-te al Conservatori. No tindrà cap al.licient venir a treballar.- Va dir en Manel . En Vicenç ho va corroborar dient.
- Cada vegada que porten algú realment interessant l’espanten.
Després va venir la Laura Peret que era la representant oficial d’el Regidor de Cultura, que gràcies a Déu no va venir. Em va preguntar per les nenes i per en Pere. Li vaig dir que estava a casa fent de cangur i em va donar records. Em cau realment malament aquesta gata maula. Però em sembla que jo tampoc li caic massa bé i el concepte que en tinc d’ella deu ser el mateix que en té ella de mi ( Posaria la mà al foc i no em cremaria).
Varem tornar a seure, i la veu d’en Sergi que estava de presentador de cada actuació ressonava de darrera de la cortina i em matrellejava el cap.
Quan es va acabar el concert no vaig veure en Sergi per enlloc. De fet tampoc el buscava, però no l’havia vist en tota la tarda. Varem sortir direcció al restaurant amb la Montse Gomis, la Mercè Molins , en Joan Sarau, en Manel i en Vicenç. Em va sorprendre que vingués en Vicenç, perquè no venia a cap sopar del Conservatori. Quan li vaig preguntar, em va dir que li quedaven poques oportunitats per sopar amb mi. No vaig saber que dir-li. Només vaig somriure maliciosament. Déu, quin merder, tres homes disposats i una sola dona. Era una victòria absoluta. No sé que tinc però últimament em trobo guapa, interessant... El que tota dona desitja és sentir-se adorada i jo ho estava aconseguint.
Quan vem arribar al Restaurant hi havia una taula enorme i uns quant que ja s’havien assegut.
Vem passar-nos tot el sopar explicant acudits i en Manel, em parlava de vins, músics, i feina, però ens ho vem passar bé. A mig sopar em va demanar si un dia podia anar a casa seva per fer el sopar de final de curs amb els alumnes. Jo vaig acceptar. Durant el sopar no ens vem dir res amb en Sergi. Tampoc hi va haver l’ocasió, però cada vegada que el mirava notava els seus ulls clavats en mi. Veia la seva mirada gelosa. En Sergi no pot soportar a en Manel perquè diu que sempre que està al Conservatori està al meu costat. Però tampoc pot suportar a en Vicenç pel mateix tema.
Quan es va acabar el sopar, vem sortir a fora i uns quant vem decidir anar a prendre una copa a la coctelería. Vem anar en Manel, En Sergi, en Marí Castells, en Joan Martinez, la Montse Mateu i Jo. A la coctelería en Sergi ja va asseure’s al meu costat. Abans d’arribar en Manel va dir.
- Lidia si us plau no marxis del Conservatori.- Es va acostar a mi i em va posar la mà al coll, com per agafar-me’l. Jo em vaig apartar en seguida, però una esgarrifança havia recorregut el meu cos. Tots van demanar-me el mateix menys en Sergi que va restar callat, odiant a en Manel.
- Ja n’he tingut prou Manel. M’han pres massa el pèl, i això que m’ho van dir. Però jo als amics no els oblido. Deixo la feina i gràcies a Déu a alguns dels integrants del Conservatori, Però als amics, no els deixo mai. M’han de deixar ells.
Va quedar bé.
A la coctelería ja va ser una mica pal perquè entre tots es van posar a parlar de feina i música. Jo els hi vaig cridar l’atenció dient-lis que de música en parlàvem tot el sant dia, que ho deixessin córrer. Em van fer cas uns segons, però la deformació professional, els va fer tornar a parlar de feina. Quan vem acabar haviem d’anar a buscar els cotxes. En Manel, En Sergi i Jo teniem el cotxe al Conservatori ( Recordo que al migdia jo havia dit que aparcar al teatre era impossible i que el millor era aparcar al Conservatori i anar a peu al concert. Però en Manel havia de portar la Montse a casa seva , que viu a Barcelona i no té cotxe. Em sembla que no li va fer gaire gràcia. Un cop en Manel i la Montse van marxar, en Sergi em va agafar i em va fer un petó espectacular al mig del carrer.
- Porto tota la tarda desitjant abraçar-te. Ja no ho soportava més. Et necessito. Vull fer-te l’amor. No soporto veure’t envoltada de borinots. T’estimo, Lidia, T’estimo molt més del que he estimat mai a ningú....
No el vaig deixar continuar parlant, deurien ser la una i mitja de la matinada, i tenia ganes de fer-li l’amor. De deixar-lo meravellat, De fer-lo sentir plenament feliç. Em va agafar pel coll i em va portar al Conservatori. Tenia les claus i va obrir. Vem entrar al despatx d’administració sense obrir les llums i deixant totes les portes de fora tancades per no despertar sospites. La llum que entrava del carrer en permetia veure’ns en la penombra, i era molt més excitant que estar amb les llums obertes. Allà sobre la taula d’administració ens vem estirar jo a sota i ell a sobre , sense treure’ns la roba ens vem estar petonejant intensament una llarga estona. Sap com preparar a una dona. Molts petons suaus, molt suaus, tendres, humits, constants t’estimo i et necessito a cau d’orella i suaus recorreguts pels braços i coll amb les seves grans i fortes mans. Em vaig començar a descordar els pantalons tenia ganes que em follés allà mateix. Ja no podia més. Em vaig treure el jersei blanc i els pantalons. Vaig quedar-me amb el tanga negre i el top.
- Hòstia. Déu meu, que bona que estàs....
- Ja ho sé , però ara folla’m carinyo. Necessito sentir-te dintre meu. Et necessito només per mi.
- Podria fer una bogeria per tu Lidia.
M’agradava sentir com deia el meu nom. El diu des de dintre de l’estòmac i ressona per tot el meu cap. Poques persones han dit el meu nom tan plenament carregat de sentiment. Estava enamorat de mi. Ho sabia i hi jugava.
Es va descordar els pantalons i la camisa negre, És tan pelut. És estrany perquè mai m’han agradat els homes peluts, però amb en Toni era diferent , el seu pèl m’excitava molt.
Em va costar trobar el preservatiu del bolso perquè era fosc, però finalment ho vaig aconsguir. Mentre ell el destapava, jo vaig baixar pel seu cos fins a posar la seva polla dins la meva boca. Va suspirar profundament. Li agradava. L’estava fent tornar boig. Va parar de destapar-lo i es va deixar anar. Li vaig fer una mamada com segurament no li havia fet mai ningú, i el fet de saber-ho em feia disfrutar.
- Si segueixes així em correré...
- No carinyo, encara no que vull que em facis feliç..
I vaig continuar. Feia esforços per no corre’s dintre meu. Quan ja no va poder més em va apartar i es va posar d’una revolada el preservatiu. Em va treure les calces i em va descordar el top, tot i que ja poratva el pits a fora, i allà , jo estirada a la taula i ell dret davant meu em va follar. Als pocs segons es va escorre i pocs segons després ho caig fer jo. Varem seguir abraçats una estona. Després ens vem aixecar i ell es va treure del seu capullo el preservatiu i es va pujar els calçotets i els pantalons . Jo em vaig posar el tanga i m’en vaig anar cap a l’escala. Em va seguir. A l’escala dreta sobre el tercer o quart esglaó, li vaig presentar el meu cul, mentre ell estava d’empeus al primer graó. Em va petonejar les galtes del cul i em va abraçar des del darrera. Le meves mans estaven arrepanjades a les baranes i em sentia com una Star del Porno. L’estava posant a cent. Després em vaig girar i li vaig fer un petó immens. Es va separar i va entrar a secretaria. Va agafar un altre preservatiu del calaix on jo els guardava ( ell ja ho sabia perquè li havia dit) i s’el va tornar a posar i em va tornar a follar a l’escala. Va intentar fer-m’ho pel cul, però li vaig dir que no perquè em feia molt de mal, i no hi va tornar a insistir. Mentre m’empalmava pel darrera, em tocava el clítoris amb la mà. Jo tenia les mans a les baranes com abans. Em vaig tornar a escórrer un parell de vegades. Després ho va tornar a fer ell. Quan vem acabar ens vem asseure a l’escala i vem restar abraçats una estona sense parlar. Finalment vem decidir que haviem de marxar. Ens vem vestir , vem tancar les portes i abans de traspassar les portes i tancar-les amb clau ens vem fer un petó de despedida. Un dels nostres petons.
Quan vem sortir al carrer, em va donar la mà i em va companyar al cotxe.
- Vigila amb el cotxe. T’estimo molt Lidia..- Em va dir.
- Jo també.- No recordo haver-li dit massa vegades que l’estimava , però si que l’estimava. Com un amic, com un amant, com el meu amant.
Es va esperar a que engegués el cotxe i marxés, Tot un detall de galant, vaig pensar. I aquesta va ser la nostra última història plenament sexual. Després hi hagueren petons i algunes barçades furtives, robades a petits instants de soledat. L’ültim petó va ser abans d’un examen de la Universitat. Em va trucar per saber si estava estudiant i si tenia temps de fer un cafè. Em va venir a veure a Empresarials. Van ser just tres quarts d’hora. Un últim petó i una arrambada dins el seu cotxe. Recordo haver-li posat la mà als collons i trobar-los durs com una roca. Això va ser just mitja hora abans que vingués en Pere i descobrís tot el merder.
El dia es presentava força durillo... Jo aniria de cul tot el sant dia per culpa del concert de final de curs i a més la nena arribava aquella tarda de colònies i tenia uns ganes bojes d’abraçar-la. De fet també tenia moltes ganes d’anar al concert i que finalment s’acabés tot el follón que ens havia ofegat durant un mes. Tot el matí vaig estar amb en Sergi per acabar d’organitzar el dia i per si fós poca cosa aquell mateix migdia em venien a portar l’armari nou de l’habitació... massa coses per un sol dia.
El matí va passar força ràpid. Però amb en Sergi vàrem estar a la Biblioteca un parell d’hores per acabar de quadrar el Timing de les actuacions i els pressupostos de l’activitat. Tot va ser molt excitant perquè ja a la biblioteca ens varem fer molts petons i abraçades, i ens va costar bastant concentrar-nos. Estava realment encaterinada amb en Sergi, perquè la seva veu penetrant em feia recórrer tot el meu cos. Perquè mentre les seves mans recorríen la meva cintura em sentia electrocutada per una nova història d’adolescent que feia massa temps que no sentia. Perquè els seus petons m’embriagaven...perquè m’agradava massa.
Vem estar parlant de les nenes. Les havia vist un parell de vegades. I en recordo un frase cèl.lebre d’aquell dia.
- Ja saps que a mi els nens no m’agraden, però no em faria res tenir unes filles com les teves. Són guapíssimes, Tant com la seva mare.
- Gràcies, carinyo. Aquest és un d’els millors piropos que em podies dir.
M’agradava quan em tocava el cul d’esquitllentes sense que ningú s’adonés. M’agradava quan sonava el telèfon i veia que sortia el seu nom a la pantalla. Em sentia estimada, necessitada...
Sonava el telèfon i :
- Hola Carinyo, sóc jo, truco per dir-te que necessito sentir la teva veu per saber que estic viu. Ets com una droga ....
Al migdia vaig anar a casa per dutxar-me i els montadors de l’armari ja qüasi estaven acabant. Hi havia la meva sogra. I la Laura estava amb els meus pares. O sigui que només m’havia de preocupar de mi, d’estar guapa , d’estar radiant, perquè aquella nit, volia ser el centre d’atenció de tots. Volia que al sopar tothom pensés que estava guapa. De fet ja feia dies que en Manel havia tornat a entrar en acció i els meus sentiments eren una barreja tota estranya, perquè entre ell i jo hi havia molt bon rotllo, perquè és un tio genial, que fa riure, que és intel.ligent, però té un greu problema: És un músic avessat a la beguda. Qüasi una imatge típica de novel.la negre, o de cançó de Víctor Manuel. Però en el sexe és un cero a l’esquerre. Però és dolç. Potser sí que tenia ganes de tornar a sentir els seus petons, les seves abraçades d’home sol.litari, però la cosa ja estava prou complicada.
Em vaig vestir força normal, però interessant. Pantaló negre estret, Top negre i jersei calat per sobre, Portava les tanga negre i no duia sostens perquè el Top era dels que tenien caçoletes i ja em subjectaven prou bé.
Després d’anar a buscar les nenes i anar a casa , vaig marxar amb el cotxe cap al Conservatori que ja estava tancat. Vaig aparcar davant del centre i vaig anar caminant fins al teatre. A l’entrar ja havia començat. Vaig esperar i entre actuació i actuació vaig entrar a ocupar al meu seient. Just la propera actuació era la d’en Sergi. Va sortir imponent amb el seu grup de saxos. Els va presentar. Anava tot de negre. Ell era el director i donava l’esquena al públic. Van tocar un parell de peces modernes i van triunfar. En Manel i en Vicenç van estar tot el concert dient-me coses: Estàs molt guapa, com estan les nenes, Vindràs a fer una copa després del sopar.... A la mitja part vem sortir fora. Per sort la mitja part va ser prou llarga per prendre una aigua ben fresca, perquè feia calor, però en cap moment em vaig treure el jersei blanc, per no provocar; ni al sopar perquè hi havia l’aire acondicionat i feia fresca. Vaig estar parlant amb la María i amb en Manel i en Vicenç que em demanaven que no marxés el proper any.
- Serà molt aborrit no tenir-te al Conservatori. No tindrà cap al.licient venir a treballar.- Va dir en Manel . En Vicenç ho va corroborar dient.
- Cada vegada que porten algú realment interessant l’espanten.
Després va venir la Laura Peret que era la representant oficial d’el Regidor de Cultura, que gràcies a Déu no va venir. Em va preguntar per les nenes i per en Pere. Li vaig dir que estava a casa fent de cangur i em va donar records. Em cau realment malament aquesta gata maula. Però em sembla que jo tampoc li caic massa bé i el concepte que en tinc d’ella deu ser el mateix que en té ella de mi ( Posaria la mà al foc i no em cremaria).
Varem tornar a seure, i la veu d’en Sergi que estava de presentador de cada actuació ressonava de darrera de la cortina i em matrellejava el cap.
Quan es va acabar el concert no vaig veure en Sergi per enlloc. De fet tampoc el buscava, però no l’havia vist en tota la tarda. Varem sortir direcció al restaurant amb la Montse Gomis, la Mercè Molins , en Joan Sarau, en Manel i en Vicenç. Em va sorprendre que vingués en Vicenç, perquè no venia a cap sopar del Conservatori. Quan li vaig preguntar, em va dir que li quedaven poques oportunitats per sopar amb mi. No vaig saber que dir-li. Només vaig somriure maliciosament. Déu, quin merder, tres homes disposats i una sola dona. Era una victòria absoluta. No sé que tinc però últimament em trobo guapa, interessant... El que tota dona desitja és sentir-se adorada i jo ho estava aconseguint.
Quan vem arribar al Restaurant hi havia una taula enorme i uns quant que ja s’havien assegut.
Vem passar-nos tot el sopar explicant acudits i en Manel, em parlava de vins, músics, i feina, però ens ho vem passar bé. A mig sopar em va demanar si un dia podia anar a casa seva per fer el sopar de final de curs amb els alumnes. Jo vaig acceptar. Durant el sopar no ens vem dir res amb en Sergi. Tampoc hi va haver l’ocasió, però cada vegada que el mirava notava els seus ulls clavats en mi. Veia la seva mirada gelosa. En Sergi no pot soportar a en Manel perquè diu que sempre que està al Conservatori està al meu costat. Però tampoc pot suportar a en Vicenç pel mateix tema.
Quan es va acabar el sopar, vem sortir a fora i uns quant vem decidir anar a prendre una copa a la coctelería. Vem anar en Manel, En Sergi, en Marí Castells, en Joan Martinez, la Montse Mateu i Jo. A la coctelería en Sergi ja va asseure’s al meu costat. Abans d’arribar en Manel va dir.
- Lidia si us plau no marxis del Conservatori.- Es va acostar a mi i em va posar la mà al coll, com per agafar-me’l. Jo em vaig apartar en seguida, però una esgarrifança havia recorregut el meu cos. Tots van demanar-me el mateix menys en Sergi que va restar callat, odiant a en Manel.
- Ja n’he tingut prou Manel. M’han pres massa el pèl, i això que m’ho van dir. Però jo als amics no els oblido. Deixo la feina i gràcies a Déu a alguns dels integrants del Conservatori, Però als amics, no els deixo mai. M’han de deixar ells.
Va quedar bé.
A la coctelería ja va ser una mica pal perquè entre tots es van posar a parlar de feina i música. Jo els hi vaig cridar l’atenció dient-lis que de música en parlàvem tot el sant dia, que ho deixessin córrer. Em van fer cas uns segons, però la deformació professional, els va fer tornar a parlar de feina. Quan vem acabar haviem d’anar a buscar els cotxes. En Manel, En Sergi i Jo teniem el cotxe al Conservatori ( Recordo que al migdia jo havia dit que aparcar al teatre era impossible i que el millor era aparcar al Conservatori i anar a peu al concert. Però en Manel havia de portar la Montse a casa seva , que viu a Barcelona i no té cotxe. Em sembla que no li va fer gaire gràcia. Un cop en Manel i la Montse van marxar, en Sergi em va agafar i em va fer un petó espectacular al mig del carrer.
- Porto tota la tarda desitjant abraçar-te. Ja no ho soportava més. Et necessito. Vull fer-te l’amor. No soporto veure’t envoltada de borinots. T’estimo, Lidia, T’estimo molt més del que he estimat mai a ningú....
No el vaig deixar continuar parlant, deurien ser la una i mitja de la matinada, i tenia ganes de fer-li l’amor. De deixar-lo meravellat, De fer-lo sentir plenament feliç. Em va agafar pel coll i em va portar al Conservatori. Tenia les claus i va obrir. Vem entrar al despatx d’administració sense obrir les llums i deixant totes les portes de fora tancades per no despertar sospites. La llum que entrava del carrer en permetia veure’ns en la penombra, i era molt més excitant que estar amb les llums obertes. Allà sobre la taula d’administració ens vem estirar jo a sota i ell a sobre , sense treure’ns la roba ens vem estar petonejant intensament una llarga estona. Sap com preparar a una dona. Molts petons suaus, molt suaus, tendres, humits, constants t’estimo i et necessito a cau d’orella i suaus recorreguts pels braços i coll amb les seves grans i fortes mans. Em vaig començar a descordar els pantalons tenia ganes que em follés allà mateix. Ja no podia més. Em vaig treure el jersei blanc i els pantalons. Vaig quedar-me amb el tanga negre i el top.
- Hòstia. Déu meu, que bona que estàs....
- Ja ho sé , però ara folla’m carinyo. Necessito sentir-te dintre meu. Et necessito només per mi.
- Podria fer una bogeria per tu Lidia.
M’agradava sentir com deia el meu nom. El diu des de dintre de l’estòmac i ressona per tot el meu cap. Poques persones han dit el meu nom tan plenament carregat de sentiment. Estava enamorat de mi. Ho sabia i hi jugava.
Es va descordar els pantalons i la camisa negre, És tan pelut. És estrany perquè mai m’han agradat els homes peluts, però amb en Toni era diferent , el seu pèl m’excitava molt.
Em va costar trobar el preservatiu del bolso perquè era fosc, però finalment ho vaig aconsguir. Mentre ell el destapava, jo vaig baixar pel seu cos fins a posar la seva polla dins la meva boca. Va suspirar profundament. Li agradava. L’estava fent tornar boig. Va parar de destapar-lo i es va deixar anar. Li vaig fer una mamada com segurament no li havia fet mai ningú, i el fet de saber-ho em feia disfrutar.
- Si segueixes així em correré...
- No carinyo, encara no que vull que em facis feliç..
I vaig continuar. Feia esforços per no corre’s dintre meu. Quan ja no va poder més em va apartar i es va posar d’una revolada el preservatiu. Em va treure les calces i em va descordar el top, tot i que ja poratva el pits a fora, i allà , jo estirada a la taula i ell dret davant meu em va follar. Als pocs segons es va escorre i pocs segons després ho caig fer jo. Varem seguir abraçats una estona. Després ens vem aixecar i ell es va treure del seu capullo el preservatiu i es va pujar els calçotets i els pantalons . Jo em vaig posar el tanga i m’en vaig anar cap a l’escala. Em va seguir. A l’escala dreta sobre el tercer o quart esglaó, li vaig presentar el meu cul, mentre ell estava d’empeus al primer graó. Em va petonejar les galtes del cul i em va abraçar des del darrera. Le meves mans estaven arrepanjades a les baranes i em sentia com una Star del Porno. L’estava posant a cent. Després em vaig girar i li vaig fer un petó immens. Es va separar i va entrar a secretaria. Va agafar un altre preservatiu del calaix on jo els guardava ( ell ja ho sabia perquè li havia dit) i s’el va tornar a posar i em va tornar a follar a l’escala. Va intentar fer-m’ho pel cul, però li vaig dir que no perquè em feia molt de mal, i no hi va tornar a insistir. Mentre m’empalmava pel darrera, em tocava el clítoris amb la mà. Jo tenia les mans a les baranes com abans. Em vaig tornar a escórrer un parell de vegades. Després ho va tornar a fer ell. Quan vem acabar ens vem asseure a l’escala i vem restar abraçats una estona sense parlar. Finalment vem decidir que haviem de marxar. Ens vem vestir , vem tancar les portes i abans de traspassar les portes i tancar-les amb clau ens vem fer un petó de despedida. Un dels nostres petons.
Quan vem sortir al carrer, em va donar la mà i em va companyar al cotxe.
- Vigila amb el cotxe. T’estimo molt Lidia..- Em va dir.
- Jo també.- No recordo haver-li dit massa vegades que l’estimava , però si que l’estimava. Com un amic, com un amant, com el meu amant.
Es va esperar a que engegués el cotxe i marxés, Tot un detall de galant, vaig pensar. I aquesta va ser la nostra última història plenament sexual. Després hi hagueren petons i algunes barçades furtives, robades a petits instants de soledat. L’ültim petó va ser abans d’un examen de la Universitat. Em va trucar per saber si estava estudiant i si tenia temps de fer un cafè. Em va venir a veure a Empresarials. Van ser just tres quarts d’hora. Un últim petó i una arrambada dins el seu cotxe. Recordo haver-li posat la mà als collons i trobar-los durs com una roca. Això va ser just mitja hora abans que vingués en Pere i descobrís tot el merder.
Infidelitats vistes per la part femenina 3
( Finals d’abril )
Era un dia com qualsevol altre, un dijous, i com sempre estava sola al Conservatori . Va arribar en Sergi amb un paquet molt petit a la mà. Havia sigut el meu aniversari i em portava un regal. Va entrar a secretaria i em va dir que si us plau anés al despatx de direcció que m’havia d’explicar una cosa. Li vaig fer cas i un cop allà em va donar un paquet embolicat amb paper del Corte Inglés. També hi havia un sobre petit amb un escrit. Primer de res el vaig llegir : Hi deia alguna cosa com : Sempre havia cregut que a la meva vida hi faltava alguna cosa. Des de que formes part d’ella he descobrert que aquest sentiment s’anomena passió. Em va agradar moltíssim i fins i tot em vaig sentir una mica violenta. Ja no estic acostumada a escrits meravellosos que et fan sentir la reina del mambo. El regal era l’Últim compact disc de Ketama.
- Moltes gràcies pel regal, però sobretot moltes gràcies per l’escrit.- Li vaig dir.
- Et mereixes això i molt més.- va ser la seva resposta. Em vaig acostar a ell i li vaig fer un petó als llavis. Es va aixecar i em va abraçar amb força. I aquí va tornar a començar la nostra segona història. Ens vam arraconar contra la paret on no podía veure’ns ningú, però vam haver de parar per anar a buscar la típica i tòpica protecció. Després hi vam tornar. Aquest cop jo duia pantalons i un jersei negre també. Duia les tanga negres i els sostens del mateix color, em vaig baixar els pantalons fins a mitja cama, perquè no es veiés que portava mitjons de mitja. Em vaig posar d’esquena a ell i vaig arrepenjar les meves mans contra la paret. En un tres i no res em va penetrar suaument, lentament. M’agradava com feia l’amor. No era brusc, ni intentava clavar-se despiadadament. Intentava jugar però no estàvem massa segurs. Per sort la porta de direcció estava tancada per dintre, però algú podria trucar a la porta del Conservatori o bé al telèfon. Es va escórrer enseguida, no va trigar massa, tot i que tampoc és que sigui precoç que en diem. Sinó que va ser un temps prudencial. Mentre em penetrava em tocava els pits i les galtes del cul alternativament i no parava de dir que em desitjava.
- Folla’m. Tinc ganes que em follis. Vull sentir-te dintre meu.- li anava dient, i com més deia ,notava com més calent es posava, fins que vaig sentir el gemec final. Després ell va continuar amb la mà per acabar-me a mi, però no ho vam aconseguir perquè després va sonar el telèfon tal i com havia pronosticat moments abans. Un cop ens vam haver pujat els pantalons i arreglat, en Sergi va obrir la porta de la direcció i va anar a tirar el preservatiu mentre jo acabava de parlar per telèfon. Era una alumne que necessitava un certificat de convalidació, encara recordo el seu nom : Pere Valls.... Quan vaig penjar en Sergi ja tornava a ser al despatx, ens vam abraçar i ens vam tornar a fer un parell d’interminables petons. De fet el que millor recordo de les nostres històries són els seus meravellosos i magnífics petons.
Després va anar a dinar a casa la mama i jo cap a la meva taula de secretaria.
Era un dia com qualsevol altre, un dijous, i com sempre estava sola al Conservatori . Va arribar en Sergi amb un paquet molt petit a la mà. Havia sigut el meu aniversari i em portava un regal. Va entrar a secretaria i em va dir que si us plau anés al despatx de direcció que m’havia d’explicar una cosa. Li vaig fer cas i un cop allà em va donar un paquet embolicat amb paper del Corte Inglés. També hi havia un sobre petit amb un escrit. Primer de res el vaig llegir : Hi deia alguna cosa com : Sempre havia cregut que a la meva vida hi faltava alguna cosa. Des de que formes part d’ella he descobrert que aquest sentiment s’anomena passió. Em va agradar moltíssim i fins i tot em vaig sentir una mica violenta. Ja no estic acostumada a escrits meravellosos que et fan sentir la reina del mambo. El regal era l’Últim compact disc de Ketama.
- Moltes gràcies pel regal, però sobretot moltes gràcies per l’escrit.- Li vaig dir.
- Et mereixes això i molt més.- va ser la seva resposta. Em vaig acostar a ell i li vaig fer un petó als llavis. Es va aixecar i em va abraçar amb força. I aquí va tornar a començar la nostra segona història. Ens vam arraconar contra la paret on no podía veure’ns ningú, però vam haver de parar per anar a buscar la típica i tòpica protecció. Després hi vam tornar. Aquest cop jo duia pantalons i un jersei negre també. Duia les tanga negres i els sostens del mateix color, em vaig baixar els pantalons fins a mitja cama, perquè no es veiés que portava mitjons de mitja. Em vaig posar d’esquena a ell i vaig arrepenjar les meves mans contra la paret. En un tres i no res em va penetrar suaument, lentament. M’agradava com feia l’amor. No era brusc, ni intentava clavar-se despiadadament. Intentava jugar però no estàvem massa segurs. Per sort la porta de direcció estava tancada per dintre, però algú podria trucar a la porta del Conservatori o bé al telèfon. Es va escórrer enseguida, no va trigar massa, tot i que tampoc és que sigui precoç que en diem. Sinó que va ser un temps prudencial. Mentre em penetrava em tocava els pits i les galtes del cul alternativament i no parava de dir que em desitjava.
- Folla’m. Tinc ganes que em follis. Vull sentir-te dintre meu.- li anava dient, i com més deia ,notava com més calent es posava, fins que vaig sentir el gemec final. Després ell va continuar amb la mà per acabar-me a mi, però no ho vam aconseguir perquè després va sonar el telèfon tal i com havia pronosticat moments abans. Un cop ens vam haver pujat els pantalons i arreglat, en Sergi va obrir la porta de la direcció i va anar a tirar el preservatiu mentre jo acabava de parlar per telèfon. Era una alumne que necessitava un certificat de convalidació, encara recordo el seu nom : Pere Valls.... Quan vaig penjar en Sergi ja tornava a ser al despatx, ens vam abraçar i ens vam tornar a fer un parell d’interminables petons. De fet el que millor recordo de les nostres històries són els seus meravellosos i magnífics petons.
Després va anar a dinar a casa la mama i jo cap a la meva taula de secretaria.
Infidelitats vistes per la part femenina 2
( Els diàlegs són aproximats, ja que no en recordo massa bé les paraules emprades)
( entre finals de maig i principis d’abril)
Feia dies que tornàvem a jugar, després de deixar-ho córrer durant un temps en el que poques coses ens vàrem dir. Cap a la una del migdia en Sergi va aparèixer per la porta de secretaria. Havia quedat amb una alumne a 2/4 de dues per estudiar. Ens va dir que anava a l’auditori. La Joana ja estava recollint, perquè a la tarda havia de tornar i els dimarts i dijous plegava a 2/4 d’una tòricament però sempre marxava cap a la una i deu perquè anava a fitxar a l’Ajuntament i a deixar la correspondència del matí.Així que quan en Sergi va venir per preguntar si hi havia la María , jo ja estava sola .
- Cada dia em fas tornar més boig.- Em va dir.
Vaig somriure i li vaig picar l’ullet. Aquests comentaris estaven a l’odre del dia. O baixar a hores en les que teòricament tenia classe per fumar un cigarret a l’entrada amb mi... I s’enfadava si hi havia algú altre, o si li deia que no podia sortir.
Es va assentar a la cadira de la Joana, i m’anava mirant. Recordo que portava una faldilla llarga i un jersei negre que em marcava les formes, a sobre hi duia també una jaqueta negre. Vem estar xerrant una estona de diverses coses. El trobava atractiu , guapo, s’assembla al Xico Martini que surt a la Tele. De fet jo sempre li dic Xico Martini. Em va explicar que se li havia mort el gat i que la seva dona estava molt afectada. Després ens vem explicar uns quant acudits. Finalment cap a la una i vint es va aixecar per fer dues fotocòpies i anar a estudiar. La fotocopiadora queda just darrera meu , i al passar per fer les fotocòpies em va fer un petó al coll. Un petó tendre, curt. Em vaig esgarrifar tota jo i ell ho va notar.Després va tornar a marxar a l’auditori. Ben bé a 2/4 de dues va sonar el telèfon. Era l’Andreu Peralta que comunicava que no podia venir a classe amb en Sergi, per no sé quin problema. Em vaig aixecar, vaig ajustar la porta de secretaria i em vaig dirigir a l’auditori per dir-li’ho al Sergi. Des de la porta se sentia el saxo, sonava prou bé. Quan vaig acabar d’entrar el vaig veure tocant, estava sexi. Va durar poc perquè enseguida va deixar de tocar.
- Segeuix.- li vaig dir.
- No em fa vergonya. Mentre assajo no m’agrada que ningú em vegi.- Va respondre.
- Ni la teva dona.- li vaig dir.
- Ni ella.- Va respondre.
- Vinc per dir-te que ha trucat l’Andreu...:- No em va deixar acabar.
- No vindrà a classe oi? Sempre fa el mateix.
Em vaig acostar una mica més a ell, es va desenganxar el saxo que duia lligat al coll i finalment va passar el seu braç per la meva cintura. Ens vam fer un petó humit al llavis, llarg, tendre. Els tenia molt calents, segurament de bufar i de fer força amb la boquilla. La porta d’entrada del Conservatori estava tancada i la de secretaria també. La de l’auditori també ho estava, però no amb clau; haviem d’anar amb compte perquè encara hi havia alguns estudiant fent classe.
Aleshores vaig notar com les seves mans baixaven per la meva cintura fins arribar al meu cul. Em va pujar la faldilla. Duia les calces negres i el sosten negre. Ens vem estar magrejant uns instants, Jo li tocava el cul, el pit, fins que vaig arribar a la part més íntima, li vaig posar la mà dins els pantalons i ja el vaig notar preparat per qualsevol ocasió. Ell em va llepar els pits mentre jo em deixava fer . Finalment li vaig començar a descordar els pantalons. Em pensava que em demanria que no ho fés però va restar callat, donant la seva aprobació. Em vaig separar una mica i li vaig dir.
- Espera’t . Haig de sortir un moment. Ara torno.
Vaig anar a buscar un preservatiu . Havia comprat una caixa feia uns dies perquè la veritat era que tal i com anaven les coses, em refereixo al festeig que teniem des de feia uns dies, ja es veia a venir com acabaria. Estaven en un calaix de la meva taula. En tenia al bolso i alguns a casa per si els necessitava, si sortia alguna nit.
Després vaig tornar a l’auditori i ens vem tornar a abraçar. Li vaig donar el preservatiu,mentre li acabava de descordar els pantalons. Duia uns calçotets de pantaló del Piolindo, eren divertits. Em va aixecar i em va asseure a la tarima de l’auditori mentre ell quedava dret davant meu. Hi havia la mida justa per fer l’amor. Em vaig treure les calces i les vaig arraconar en un cantó per si haviem de fer una sortida d’emergència, ell tampoc no es va baixar els pantalons del tot. Vam continuar besant-nos i acariciant-nos, no parlàvem perquè haviem de controlar que no baixés ningú per l’escala . Des de l’auditori se sent si algú baixa des del primer pis. Finalment es va posar el preservatiu, i jo ja estava preparada perquè em follés allà mateix. M’havia posat bastant a tó perquè si una cosa sap fer és fer petons i acariciar amb tendresa.la polla no la té massa grossa , però tampoc la té petita .Tampoc se li posa massa dura, però em sembla que ell ja ho sap, així que mentre em penetrava m’anava tocant el clítoris amb una mà, i amb l’altre m’agafava amb força per la cintura. Em va dir un parell de vegades que el tornava boig i que s’estava enamorant de mi com un adolescent. A mi em va agradar sentir-ho.Les meves dues mans quedaven lliures per poder-me arrapanjar a l’escenari o bé per abraçar-lo i estrenye’l amb més força cap a mi. Com sempre, amb tots els homes que he follat, li va venir primer a ell però poc després em va acabar a mi. No hi havia massa temps així que en seguida ens vam recolocar les peces de roba, i ens vam adesentar una mica. Jo havia de tornar a secretaria perquè si trucava algú. Des d’allà no sentiem el telèfon. Ell es va quedar el preservatiu, i després de fer-nos un petó apasionat , ens vam despedir.
- Em quedaré una mica, estudiant. Després haig d’anar a dinar a casa de la meva mare.- Em va dir.
- Molt bé.- Li vaig respondre.
Li vaig tornar a fer un petó, i vaig marxar pel passadís de l’auditori. Un cop a fora, vaig anar a secretaria i deu segons més tard va baixar un alumne a demanar les claus del piano de cua del segon pis. Jo ja sentia el saxo que sonava des de l’auditori.
Al cap d’uns tres quart d’hora en Sergi va marxar a dinar . Abans però va passar per la secretaria . Jo estava asseguda a la cadira i ell es va situar darrera meu. Em va fer un petó a la galta i es va despedir fins l’andemà.
Aquella mateixa tarda va sonar el meu mòbil, era ell.
Telefonava per dir-me que li estaven passant coses meravelloses que no li havien passat mai. Que se sentia enamorat com un adolescent, i que no soportava saber que no ens podiem tornar a veure fins el dijous perquè ell els dimecres no venia mai.
L’andemà dimecres , a les 11 del matí es va presentar al Conservatori per esmorzar amb mi. Varem xerrar de feina, dels amics, de les nostres vides, de mil coses. I després ell va haver d’anar a casa seva a fer el dinar. Els dimecres anava la seva dona a dinar a casa i ell era l’encarregat de fer el dinar i la feina de casa. Rentava el wàter, estenia la roba i li preparava el règim de la seva dóna , que estava en una d’aquelles fases que ens passen a totes.
A partir d’aquest moment les mirades van ser més pentrants, més agosarades. S’escapava algún petó fortiu quan ningú ens veia, i les trucades eren contínues.
( entre finals de maig i principis d’abril)
Feia dies que tornàvem a jugar, després de deixar-ho córrer durant un temps en el que poques coses ens vàrem dir. Cap a la una del migdia en Sergi va aparèixer per la porta de secretaria. Havia quedat amb una alumne a 2/4 de dues per estudiar. Ens va dir que anava a l’auditori. La Joana ja estava recollint, perquè a la tarda havia de tornar i els dimarts i dijous plegava a 2/4 d’una tòricament però sempre marxava cap a la una i deu perquè anava a fitxar a l’Ajuntament i a deixar la correspondència del matí.Així que quan en Sergi va venir per preguntar si hi havia la María , jo ja estava sola .
- Cada dia em fas tornar més boig.- Em va dir.
Vaig somriure i li vaig picar l’ullet. Aquests comentaris estaven a l’odre del dia. O baixar a hores en les que teòricament tenia classe per fumar un cigarret a l’entrada amb mi... I s’enfadava si hi havia algú altre, o si li deia que no podia sortir.
Es va assentar a la cadira de la Joana, i m’anava mirant. Recordo que portava una faldilla llarga i un jersei negre que em marcava les formes, a sobre hi duia també una jaqueta negre. Vem estar xerrant una estona de diverses coses. El trobava atractiu , guapo, s’assembla al Xico Martini que surt a la Tele. De fet jo sempre li dic Xico Martini. Em va explicar que se li havia mort el gat i que la seva dona estava molt afectada. Després ens vem explicar uns quant acudits. Finalment cap a la una i vint es va aixecar per fer dues fotocòpies i anar a estudiar. La fotocopiadora queda just darrera meu , i al passar per fer les fotocòpies em va fer un petó al coll. Un petó tendre, curt. Em vaig esgarrifar tota jo i ell ho va notar.Després va tornar a marxar a l’auditori. Ben bé a 2/4 de dues va sonar el telèfon. Era l’Andreu Peralta que comunicava que no podia venir a classe amb en Sergi, per no sé quin problema. Em vaig aixecar, vaig ajustar la porta de secretaria i em vaig dirigir a l’auditori per dir-li’ho al Sergi. Des de la porta se sentia el saxo, sonava prou bé. Quan vaig acabar d’entrar el vaig veure tocant, estava sexi. Va durar poc perquè enseguida va deixar de tocar.
- Segeuix.- li vaig dir.
- No em fa vergonya. Mentre assajo no m’agrada que ningú em vegi.- Va respondre.
- Ni la teva dona.- li vaig dir.
- Ni ella.- Va respondre.
- Vinc per dir-te que ha trucat l’Andreu...:- No em va deixar acabar.
- No vindrà a classe oi? Sempre fa el mateix.
Em vaig acostar una mica més a ell, es va desenganxar el saxo que duia lligat al coll i finalment va passar el seu braç per la meva cintura. Ens vam fer un petó humit al llavis, llarg, tendre. Els tenia molt calents, segurament de bufar i de fer força amb la boquilla. La porta d’entrada del Conservatori estava tancada i la de secretaria també. La de l’auditori també ho estava, però no amb clau; haviem d’anar amb compte perquè encara hi havia alguns estudiant fent classe.
Aleshores vaig notar com les seves mans baixaven per la meva cintura fins arribar al meu cul. Em va pujar la faldilla. Duia les calces negres i el sosten negre. Ens vem estar magrejant uns instants, Jo li tocava el cul, el pit, fins que vaig arribar a la part més íntima, li vaig posar la mà dins els pantalons i ja el vaig notar preparat per qualsevol ocasió. Ell em va llepar els pits mentre jo em deixava fer . Finalment li vaig començar a descordar els pantalons. Em pensava que em demanria que no ho fés però va restar callat, donant la seva aprobació. Em vaig separar una mica i li vaig dir.
- Espera’t . Haig de sortir un moment. Ara torno.
Vaig anar a buscar un preservatiu . Havia comprat una caixa feia uns dies perquè la veritat era que tal i com anaven les coses, em refereixo al festeig que teniem des de feia uns dies, ja es veia a venir com acabaria. Estaven en un calaix de la meva taula. En tenia al bolso i alguns a casa per si els necessitava, si sortia alguna nit.
Després vaig tornar a l’auditori i ens vem tornar a abraçar. Li vaig donar el preservatiu,mentre li acabava de descordar els pantalons. Duia uns calçotets de pantaló del Piolindo, eren divertits. Em va aixecar i em va asseure a la tarima de l’auditori mentre ell quedava dret davant meu. Hi havia la mida justa per fer l’amor. Em vaig treure les calces i les vaig arraconar en un cantó per si haviem de fer una sortida d’emergència, ell tampoc no es va baixar els pantalons del tot. Vam continuar besant-nos i acariciant-nos, no parlàvem perquè haviem de controlar que no baixés ningú per l’escala . Des de l’auditori se sent si algú baixa des del primer pis. Finalment es va posar el preservatiu, i jo ja estava preparada perquè em follés allà mateix. M’havia posat bastant a tó perquè si una cosa sap fer és fer petons i acariciar amb tendresa.la polla no la té massa grossa , però tampoc la té petita .Tampoc se li posa massa dura, però em sembla que ell ja ho sap, així que mentre em penetrava m’anava tocant el clítoris amb una mà, i amb l’altre m’agafava amb força per la cintura. Em va dir un parell de vegades que el tornava boig i que s’estava enamorant de mi com un adolescent. A mi em va agradar sentir-ho.Les meves dues mans quedaven lliures per poder-me arrapanjar a l’escenari o bé per abraçar-lo i estrenye’l amb més força cap a mi. Com sempre, amb tots els homes que he follat, li va venir primer a ell però poc després em va acabar a mi. No hi havia massa temps així que en seguida ens vam recolocar les peces de roba, i ens vam adesentar una mica. Jo havia de tornar a secretaria perquè si trucava algú. Des d’allà no sentiem el telèfon. Ell es va quedar el preservatiu, i després de fer-nos un petó apasionat , ens vam despedir.
- Em quedaré una mica, estudiant. Després haig d’anar a dinar a casa de la meva mare.- Em va dir.
- Molt bé.- Li vaig respondre.
Li vaig tornar a fer un petó, i vaig marxar pel passadís de l’auditori. Un cop a fora, vaig anar a secretaria i deu segons més tard va baixar un alumne a demanar les claus del piano de cua del segon pis. Jo ja sentia el saxo que sonava des de l’auditori.
Al cap d’uns tres quart d’hora en Sergi va marxar a dinar . Abans però va passar per la secretaria . Jo estava asseguda a la cadira i ell es va situar darrera meu. Em va fer un petó a la galta i es va despedir fins l’andemà.
Aquella mateixa tarda va sonar el meu mòbil, era ell.
Telefonava per dir-me que li estaven passant coses meravelloses que no li havien passat mai. Que se sentia enamorat com un adolescent, i que no soportava saber que no ens podiem tornar a veure fins el dijous perquè ell els dimecres no venia mai.
L’andemà dimecres , a les 11 del matí es va presentar al Conservatori per esmorzar amb mi. Varem xerrar de feina, dels amics, de les nostres vides, de mil coses. I després ell va haver d’anar a casa seva a fer el dinar. Els dimecres anava la seva dona a dinar a casa i ell era l’encarregat de fer el dinar i la feina de casa. Rentava el wàter, estenia la roba i li preparava el règim de la seva dóna , que estava en una d’aquelles fases que ens passen a totes.
A partir d’aquest moment les mirades van ser més pentrants, més agosarades. S’escapava algún petó fortiu quan ningú ens veia, i les trucades eren contínues.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)